ELS NOSTRES IMPERDIBLES DEL FESTIVAL GREC! - La Costa

lacosta
NOTÍCIA GREC_NO BORRAR

Vols veure quins són els nostres imperdibles del Festival Grec d’aquest any?

Doncs preneu nota!

Cuculand Souvenir de Roberto Olivan. Dansa i circ contemporanis es fusionen en una producció molt física que explora l’impacte de l’evolució tecnològica en la nostra quotidianitat. Roberto Olivan posa sobre l’escenari el resultat d’un procés d’investigació creativa a través de la unió de les arts escèniques i la tecnologia. L’obra medita sobre la pèrdua de control sobre el present i ens convida a reflexionar sobre com hem deixat de fer servir la tecnologia per passar a viure-la i com projectem el futur mentre construïm el passat.

Cloud gate dance theatre of Taiwan de Pine Smoke. La coreografia que veurem enguany és la segona part de Cursive: A trilogy, una creació que té com a autèntics protagonistes el paper d’arròs i la tinta. El mestre Lin, un coreògraf excepcional que ha basat el seu treball en la meditació, en la pràctica de les arts marcials internes (basades en elements mentals o espirituals), del txikung (qi gong) o en la mateixa cal·ligrafia xinesa, converteix els cossos dels seus ballarins en traços dibuixats sobre l’escenari amb un pinzell imaginari. Explora, així, mitjançant el moviment, les diferents tonalitats del negre que apareixen en cal·ligrafiar un text. Tot, al so d’una música inesperada: la que proporcionen les composicions d’un artista nord-americà especialment avantguardista i consagrat a l’experimentació sonora: John Cage. WOW!

Akram Khan Company. L’espectacle pren com a protagonista un dels més de quatre milions de soldats colonials, bona part camperols procedents de l’Índia, que van ser mobilitzats per lluitar al servei de l’imperi Britànic durant la I Guerra Mundial i que van abandonar les seves famílies i cultures per submergir-se en un mar de mort i destrucció. Aquest soldat és un ballarí indi el cos ben entrenat del qual esdevindrà, a les trinxeres, una arma de guerra. Una coreografia que no només esdevé un punt de connexió entre est i oest, sinó també entre el passat i el present, i entre la tecnologia i el mite.

Belgian Rules / Belgium Rules de Jan Fabre. Un himne coreogràfic i teatral dedicat a Bèlgica, un estat boig i complex que es riu de si mateix. Ironia i un imaginari visual que no aconsegueix amagar l’artista plàstic que conviu amb el creador escènic. Són marques de fàbrica d’un espectacle que defensa la pluralitat nacional de Bèlgica i que, més enllà de l’acord o desacord amb les premisses que exposa l’artista, sembla pensat per ser vist en el nostre país i en aquest moment.

Eun-me ahn. Un espectacle tendre i fascinador on veurem ballar àvies d’entre seixanta i noranta anys al natural i veurem també filmacions preses als llocs on viuen habitualment. Entendrem, així, que cadascun dels moviments d’aquestes dones reflecteix la duresa de les seves condicions de vida i que els seus cossos, més o menys arrugats o arrupits, ens expliquen la història completa d’una vida i, a la vegada, de la Corea moderna. Us han agafat ganes de ballar? Doncs afegiu-vos a la festa…

Ombra (Parla Eurídice) de Katie Mitchell. Una obra feminista basada en una versió diferent del mite d’Orfeu i Eurídice. Orfeu és, aquí, un cantant masclista i possessiu que ha anat als inferns a buscar la seva estimada Eurídice. Tots dos travessen llargs passadissos, pous foscos i carrers subterranis en un llarg trajecte recreat amb l’ajuda d’un vibrant vídeo en directe i un vívid espai sonor. Durant el viatge, Eurídice s’adona que, tot i ser una autora destacada, tota la seva existència ha transcorregut a l’ombra d’aquest Orfeu que l’ha vinguda a salvar. Perquè, realment l’està salvant? I és que ella es preguntarà si no és més plena i autèntica una no vida pròpia als inferns que una existència subjugada en el món dels vius. Una posada en escena especialment imaginativa que integra els paisatges visuals i sonors amb un text punyent i corrosiu.

Grito Pelao de la Companyia Rocío Molina. Tres dones en escena. Dos miralls que es reflecteixen l’un en l’altre i una mare. Grito pelao és l’oportunitat de veure dos animals escènics en acció. Un muntatge coreogràfic i musical que ens submergeix en el desig personal d’una bailaora de tenir un fill i que, tot desplegant en escena un entramat de relacions humanes, ens proposa una reflexió sobre la maternitat.

Enric Montefusco y los Coros de medianoche . El que va ser líder de Standstill va publicar al juny cinc temes en la veu d’altres cinc artistes dels qui admira l’actitud, el compromís i el talent: Niño de Elche, Albert Pla, Maria Arnal, Nacho Vegas i Los Hermanos Cubero. Una afinitat ètica i estètica que fa de Coros de medianoche (Buena Suerte, 2018) una apassionant aventura sonora que viurà la seva estrena en directe, amb bona part dels col·laboradors del disc, en un concert únic i irrepetible al Teatre Grec de Barcelona.

Cuaderno de campoAgencia el Solar. Tot i que les entrades ja estan esgotades és un espectacle que no podíem deixar passar. Una conferència poètica en la qual El Solar duu a terme una investigació sobre la muntanya de Montjuïc per tal de recuperar memòries materials oblidades.  Els investigadors obriran i compartiran amb el públic el seu quadern de camp. És un gran objecte fet d’objectes que expliquen històries, un quadern desbordat en temps geològic, memòries de plantes i afectes de comunitats, tot trobat en les escriptures materials més amagades del cim.

Falsestuff. La muerte de las musas de Nao Albet i Marcel Borràs. El dramaturg William Shakespeare va crear el personatge de Falstaff, un cavaller anglès que, a Enric IV, apareix per primer cop;  és un covard que es vanta de tot de victòries que no ha aconseguit. És pura falsedat, potser per això el seu nom i les seves misèries inspiren aquest muntatge dirigit a quatre mans per Nao Albet i Marcel Borràs, dos creadors escènics que ens expliquen la història d’André Féikiévich, un falsificador d’art obsessionat a captar a la perfecció l’essència de les obres que falsifica. Aquesta obsessió el portarà a explorar fins a límits insospitables la seva pràctica. Els seus actes fraudulents provocaran la fúria de Boris Kaczynski, que en l’intent d’atrapar-lo, s’adonarà que les pistes que segueix han estat falsificades fins al punt que resultarà impossible distingir entre la realitat i la farsa.

Una gossa en un descampat de Claudia Sedó. L’autora, resident d’aquesta temporada a la Sala Beckett, es pregunta com fem front a l’arribada de la mort quan esperàvem la vida. Una dona jove ha de fer servir tots els recursos de què disposa per tal d’enfrontar-se a la mort d’un fill no nat.

Raphaëlle. Teatre documental que projecta una mirada sobre un món globalitzat en plena transformació i ens parla sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i els rols que assumim. Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home? I, encara més, com podem viure en un món en procés de canvi on sembla que han desaparegut totes les certeses?

Là de Baró d’Evel. Una peça per a dos humans, un micro, un ocell anomenat Gus i dos colors: els mateixos blanc i negre de les plomes de l’au. Decourtye i Mateu exploren aquí els conceptes d’equilibri i desequilibri, mentre intenten trobar els límits de la veu humana, del ritme i de la llum. Sobre ells, lliure per l’escenari, l’au representarà el món de les creences i supersticions, però també la llibertat i la lleugeresa. Tot passa en un escenari d’una claror immaculada que, a poc a poc, s’anirà transformant en una exploració de la dualitat, que és un dels signes d’identitat de la peça.

Flou Papagayo de Mumusic Circus. Col·loqueu-vos al voltant de l’escenari circular on transcorre l’espectacle. I prepareu la imaginació, perquè l’escenografia nua i minimalista ja apunta que la metàfora i la fantasia tenen un paper destacat en el nou muntatge de Mumusic Circus. La companyia creada per Clara Poch i Marçal Calvet col·labora aquest cop amb tres artistes que s’encarreguen de crear una metàfora sobre la capacitat humana d’idear escenes absurdes i discursos contradictoris i de demostrar-nos que, de vegades, l’art s’amaga en els moments més quotidians de la nostra vida.

Notícies Relacionades

Grec18-Web_Cultura_2000x667

VOLS CONÈIXER EL GREC DE LA MÀ DEL SEU DIRECTOR?

Doncs no et perdis la presentació oberta que farà Cesc Casadesús per donar a conèixer tota la programació d'enguany!

bau-talent-visions

Vols veure com interpreten el món els graduats de BAU?

'BAU Talent Visions' tindrà lloc el 12, 13 i 14 de juliol a Palo Alto i és una mostra per…

NOTICIA la Costa

RE-MOU-TE EN ESCENA

La coreògrafa Gemma Peramiquel presenta la seva revisió de «El món, la carn (l’últim cop)» de la companyia La Sota…