La Costa entrevista Moreno Bernardi - La Costa

lacosta
LA COSTA ENTREVISTA

En menys d’un mes, dues propostes de Moreno Bernardi arribaran als escenaris de Barcelona. La sala Hiroshima acollirà la peça coreogràfica Il gesto sospeso el 26 i 27 de maig i el Teatre Akadèmia presentarà l’espectacle teatral LA NIT del 8 al 19 de juny. 

Per coneixer-lo millor li hem demanat que ens expliqui una mica sobre ell i el seu treball.

Què proposa a l’espectador Il gesto sospeso i com es relaciona aquesta proposta amb la teva trajectòria coreogràfica?

Faig reviure des de la dansa el cant amb el qual Luigi Nono transfigura a la seva òpera les paraules de les víctimes dels camps de concentració i els combatents de la resistència europea quan es despedien de la vida. El moviment transfigura un missatge polític: penso en el dolor i en la monstruositat a la que hem arribat. És un gest fort i desesperat: els morts canten encara un crit de dolor que no pot acabar.

La meva trajectòria coreogràfica es divideix entre els treballs per a companyies i les peces en solitari. La meva primera fase en solitari va estar molt influenciada pel treball teatral, era una dansa amb molt de text. Més tard vaig desenvolupar una consciència de ‘puresa’ del gest, del cos abstracte, que es buida mirant de reconèixer la pinzellada essencial de cada moviment. Il gesto sospeso uneix de forma natural les dues fases anteriors en un llindar molt subtil. Cada solo és un moment de reflexió, de suma d’allò treballat i viscut anteriorment, però aquesta vegada, més que mai, sento com si m’hagués preparat al llarg de tota la resta de solos per arribar a Il gesto sospeso.

Com ha estat el treball teatral amb Guillem Gefaell i David Menéndez al llarg de tres anys per la preparació de LA NIT i com es relaciona aquest espectacle amb la teva trajectòria teatral?

El treball s’ha realitzat sobre el desig de ser coherents amb una investigació que havia de ser silenciosa durant un temps indeterminat. Van començar  sense la idea d’una producció en particular. Hem treballat un llenguatge artístic sense preconceptes. El treball ha estat totalment pràctic i en un principi enfocat exclusivament a la ment de l’actor. He construït una composició en l’espai complicada i que preveu un alt esforç físic i una molt lúcida concentració mental. El primer objectiu era allunyar-nos de tot tipus d’interpretació per tal de crear abans una obra escènica que es manifesta per l’acció i que sigui capaç de trobar les paraules de Koltés.

En la meva trajectòria teatral, com a director, LA NIT té un lloc especial. LA NIT em va permetre proposar un teatre on l’estètica del gest actoral i del so, que acústicament habita l’espai teatral, dialoguen a través d’un única vehicle concret: la veu.

Quin creus que és el panorama de l’escena independent en una ciutat com la Barcelona d’avui?

Des de que vaig arribar al 2001 Barcelona ha canviat radicalment. Era generosa i oberta fins que van arribar les grans subvencions que van portar a que la independència artística es tanqués en un marc d’expectatives amb una actitud institucional i, en alguns casos, limitant l’esperit artístic independent. Ara les noves generacions tornen a qüestionar-se molt, amb propostes més atrevides, perquè necessiten compartir més i profunditzar independentment de les propostes del mercat.

Hauríem de tornar al concepte bàsic de l’artista independent, aquell que per no rebre ajuda econòmica pública també guanya en llibertat d’expressió i la seva recerca està limitada només pels marcs que cadascú decideix sobre un mateix. Només així les propostes ens oferiran la diversitat que l’art sempre ha generat.

S’ha de donar temps a les noves generacions i als nous programadors. Crec que en determinat moment l’artista independent ha desitjat tant el reconeixement institucional que ara es troba atrapat en una xarxa de responsabilitats a les que ha de respondre, perdent així la llibertat d’expressió. Alhora, els joves, per motius evidents, miren, amb molt d’esforç, de trobar la seva línia pròpia. Si els grans contenedors recolcessin les filosofies dels teatres privats independents tot seria més ràpid, lliure i saludable. Són els artistes independents els que desenvolupen una manera de veure l’art i així un nou i més ampli públic. Són ells qui fan la tasca de difusió cultural.

Notícies Relacionades

LA COSTA ENTREVISTA

LA COSTA ENTREVISTA

LA COSTA ENTREVISTA

LA COSTA ENTREVISTA MARC CHORNET

Aquesta setmana entrevistem a Marc Chornet, director i traductor de l'obra de teatre TOP GIRLS que es pot veure al…

ARRENCA EL MÉS PETIT DE TOTS!

El dissabte arrenca el Festival El Més Petit de Tots. Del 5 al 20 de novembre tindrà lloc la 12a…

LA COSTA ENTREVISTA TORTELL POLTRONA

Demà comença el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà, amb una edició més propera que mai. En parlem una mica…