EL NOSTRE TOP 10 DE FIRATÀRREGA - La Costa

lacosta
la costa noti firatàrrega

Ja ho tenim tot ready per FiraTàrrega 2017! I tu? Per si ets dels de last minute, pren nota dels nostres 10 imperdibles:

1. Màtria de Carla Rovira. Memòria històrica i dones. A partir de l’afusellament del tiet avi de la Carla el 1939 pel règim franquista i de la descoberta d’unes cartes personals dels seus darrers anys de vida, la Carla Rovira proposa aquesta peça de teatre que va de la memòria privada a la memòria col·lectiva. Com encarar la memòria familiar en un Estat forjat en l’oblit? Quin és el paper de la dona i de les mares en aquesta part silenciada i endolada de la història? Un exercici que enceta diverses línies de reflexió: mort, família, silenci… Una oportunitat per parlar, per parlar-ne, també amb el públic, en un espai físic i simbòlic de trobada, de comunitat, de superació, de ficció espontània.

2. Tarda de dansa a la Plaça Europa. Aposta assegurada i gratis! Jugar amb la terra amb Barbecho Urbano de la Cía. Natxo Montero_Dantza; millor tocar-se que veure’s, amb The Meeting Point de Patricia Habchy Company; realitat-ficció, veritats i mentides amb Conseqüències de la Cia. Moveo i Lucky Shots de les holandeses Woest.

3. Gold dust rush d’Eulàlia Bergadà. Viatge visual i sonor entorn del deliri, com a estat catàrtic, alliberador i destructiu a la vegada, font de llum i creativitat. Mitjançant la geometria i la repetició, i a partir del desordre interior provinent del xoc entre anhels i realitat, el cos es buida de la confusió, es desbloqueja, flueix i es projecta, fent aflorar a l’exterior un moviment frenètic que es propaga a l’entorn. Una coreografia de dansa contemporània d’arrel conceptual i poètica que combina interpretació, fisicitat, espacialitat i sonoritat per construir al·legories a la recerca de la coherència.

4. The legend of burning man dels Insectotròpics. Viatge poètic i oníric, basat en fets reals, on la companyia fa una revisió d’un antic espectacle, “Bouazizi”, estrenat el 2013. Explica la història d’un home del qual tothom ha sentit parlar, però de qui ningú en sap el nom. Un mite per a milions de persones, capaç d’incendiar la xarxa i desencadenar al seu pas una onada de revolucions. El videoart, la pintura, el teatre, la música en directe i la performance es fusionen en una producció multimèdia contundent i explosiva que cal veure movent-se per l’escenari 360°, per respondre una gran pregunta del nostre temps: si tots som a la xarxa, qui és l’aranya?

5. Pool (no water) dels Íntims Produccions. Què significa triomfar i què suposa per a un mateix i per als qui t’envolten? Després del seu èxit amb Wasted, la companyia es llença a la piscina escènica amb un text de Mark Ravenhill, amb direcció de Marc Salicrú, Anna Serrano i Elena Martín. Una peça visceral i impactant que parla sobre la fragilitat de l’amistat, l’enveja, l’èxit i el significat de l’art en la vida dels creadors. La dependència, la toxicitat, el valor per allunyar-nos o posar-nos molt a prop dels altres. Les relacions entre les persones, en el cercle de coneixences. Les pors, les nostres i les que projectem sobre els altres. Una piscina que, en realitat, no té aigua.

6. Diez de cada diez, de Valeria Píriz. Performance nascuda a partir d’una sèrie de 12 feminicidis ocorreguts a principi de 2015 a l’Uruguai i que posa en el centre del debat la violència cap a la dona, la violència de gènere i la violència en la seva expressió més simple (o més complexa). Un espectacle d’aquesta artista visual i performer uruguaiana, que utilitza una tècnica de creació de motlles de figures humanes a base de precintatge amb cinta adhesiva. Una proposta d’abast participatiu en la qual intervenen 10 actrius i 10 artistes visuals seleccionades per a l’ocasió.

7. Ferida. Projecte site specific basat en el treball conjunt de creadors de diverses disciplines artístiques ‒catalans i portuguesos‒, sota la direcció de Julieta Aurora Santos de la reconeguda companyia portuguesa Teatro do Mar i exalumna del Màster FiraTàrrega de Creació en Arts de Carrer. Una coproducció induïda i compartida entre FiraTàrrega i el festival Imaginarius, amb la mirada externa d’Eva Marichalar, que parteix del concepte de memòria com a eix articulador. Una oportunitat de diàleg artístic entre dos països veïns que parlen poc. Un repte que permetrà als artistes que en formen part fer un pas endavant en la seva trajectòria de creació, enriquir-la i multiplicar-la. Un procés que es materialitza amb dues estades de creació i el treball en xarxa permanent entre els mesos de novembre de 2016 i setembre de 2017.

8. Bologna: Pasolini de La Veronal. El 2 de novembre de 1975, va aparèixer un cadàver brutalment apallissat i atropellat a Òstia. Era el cineasta, poeta i novel·lista Pier Paolo Pasolini, un intel·lectual incòmode que tenia la capacitat de mirar on no s’ha de mirar. Aquest espectacle proposa que vegem justament allò que no es vol veure, que provoca incomoditat, allò no resolt: el darrer instant de la seva vida. La peça proposa recrear l’escena del crim perquè el públic pugui observar-la des de perspectives diferents, analitzar-la i sentir-la en el propi cos, a través d’una coreografia participativa, a fi de sentir, anomenar i entendre allò que encara no té nom ni sentència.

9. Hamlet (entre todos) de [ los números imaginarios ]. Benvinguts a Elsinore, Dinamarca, el regne del príncep Hamlet. En arribar, els espectadors sereu dividits en quatre grups: els homes adults representareu l’oncle de Hamlet, el nou rei Claudi; les dones adultes, la reina Gertrudis, la seva mare vídua; els nois fareu del seu millor amic Horaci i les noies, de la seva enamorada Ofèlia. Sou tots convidats privilegiats del Casament Reial entre Claudi i Gertrudis on sobrevindran esdeveniments obscurs. Benvinguts a una experiència immersiva única.

10. Nafrat, el viatge de la vergonya de Nafrat Co. Una nafra és una ferida. A l’Orient mitjà designa també el menyspreu. Els refugiats que tracten amb les màfies s’anomenen ells mateixos Nafrat. L’agost de 2015 es va trobar un camió abandonat en una autopista entre Hongria i Àustria amb cadàvers de refugiats asfixiats. Mahid ja no es veu amb cor de continuar amb aquest negoci i vol que aquest sigui el seu últim viatge. Però les coses no surten com havia previst i tot es torna més perillós i més amarg. Nafrat proposa als espectadors (refugiats) viure en la pell pròpia l’odissea d’una fugida a la desesperada.

Notícies Relacionades

noti la costa

EL NOSTRE TOP 10 DE L'ALTERNATIVA

Dilluns comença l'Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona. Nosaltres no ens ho perdrem i ja hem fet els…

zoom

La Costa recomana #69

Propostes per a la setmana de l'1 al 6 de desembre. Palmarès del Zoom Festival, Sala Hiroshima, Mostra de Cinema…

la costa comunicació

La Costa recomana #90

La Sala Hiroshima acull Poetry in the Darkness i 'Flying pigs' d'Eulàlia Bergadà, 'L'amant' al Teatre Akadèmia i inscripcions per…