LA M√öSICA A CATALUNYA, M√ČS UNIDA QUE MAI - La Costa

lacosta
NOT√ćCIA WEB

El passat dijous 23 de novembre vam celebrar a¬†Barcelona¬†el primer¬†F√≤rum de l‚ÄôAcad√®mia Catalana de la M√ļsica,¬†la primera activitat de car√†cter p√ļblic¬†que¬†organitzava l‚ÄôAcad√®mia des de la¬†seva¬†fundaci√≥.

El¬†F√≤rum¬†va obrir amb¬†una¬†confer√®ncia a c√†rrec d’Adam Jeanes, director de¬†m√ļsica de l‚ÄôArts Council England¬†de¬†Londres, una¬†instituci√≥ p√ļblica¬†que inverteix cada any¬†aproximadament¬†entre¬†60 i 70¬†milions d’euros¬†en¬†educaci√≥¬†musical al Regne Unit. Gran part d‚Äôaquest finan√ßament va destinat als¬†Music Hubs¬†que actuen de manera local per garantir que tots els¬†nens¬†del Regne Unit puguin accedir amb les¬†mateixes oportunitats i¬†garanties a l’educaci√≥ musical. Actualment¬†compten amb¬†120 Hubs¬†distribu√Įts per tot el pa√≠s, amb els quals¬†volen garantir la¬†igualtat d’acc√©s i de¬†progr√©s. Anualment,¬†aproximadament¬†1¬†mili√≥ d’infants¬†accedeixen a la m√ļsica a trav√©s d’aquests Hubs. Adam Jeanes¬†destacava¬†¬†tamb√© que “l’acc√©s a la cultura els¬†ajuda en les¬†seves¬†capacitats i els hi d√≥na confian√ßa per tenir m√©s influ√®ncia positiva en altres¬†aspectes de la¬†seva¬†educaci√≥”.

Posteriorment a aquesta confer√®ncia i va haver un debat moderat per¬†Miquel Cuenca i Villamaj√≥, gestor cultural i president de¬†Joventuts Musicals d’Espanya, en el qual van participar els principals¬†responsables de centres d‚Äôensenyament musical de¬†Catalunya:¬†Josep Borr√°s, director de l‚ÄôESMUC;¬†Lluis Cabrera, president de la¬†Fundaci√≥ Taller de M√ļsics;¬†Maria Serrat, directora general del¬†Conservatori del Liceu;¬†Sonia Lanau,¬†de l’ACEM;¬†Pau Mant√©, responsable de formaci√≥ del projecte¬†Cases de la M√ļsica;¬†Jeroni Pagant, Cap d‚Äôestudis dels Centres Educatius¬†Jam Session;¬†Olga Adroher, Cap de Servei d‚ÄėEnsenyaments de R√®gim Especial;¬†i¬†Sergi Diaz,¬†president de l’EMIPAC.

Tots ells van assenyalar la import√†ncia de tenir un bon acc√©s a l’educaci√≥, per√≤ tamb√© que les escoles s’han de posar al dia amb les noves formes d’educaci√≥ que han sorgit arrel de les noves tecnologies, que falten docents¬†formats en educaci√≥ musical o m√ļsics formats per poder ensenyar, que falta¬†formaci√≥¬†constant en el professorat i, sobretot, molta consci√®ncia del poder sociabilitzador de la m√ļsica a les¬†aules i¬†escoles.¬†Lluis Cabrera tamb√© va assenyalar, que “tot i que l’educaci√≥ √©s important, no sempre √©s necess√†ria i que a cap m√ļsic li demanen una titulaci√≥ per pujar a un escenari. Que el que¬†falten s√≥n¬†m√©s escenaris i m√©s pol√≠tiques per ajudar als m√ļsics a donar-se¬†visibilitat”.

A continuaci√≥ va tenir lloc la sessi√≥¬†¬†‘La¬†M√ļsica i el m√≥n municipal:¬†mercat, valors culturals i gratu√Įtat’, presentada pel periodista musical¬†Xavier Cervantes¬†i amb un debat posterior moderat¬†per¬†Eduard Iniesta.

Cervantes va posar¬†sobre la taula temes com: s√≥n els ajuntaments els grans promotors de la m√ļsica al nostre pa√≠s?, la gratu√Įtat dels concerts (sobretot per part dels ajuntaments)¬†ha afectat a la ind√ļstria musical de Catalunya?, s√≥n abusives¬†les contractacions musicals (en les quals¬†els m√ļsics sovint s√≥n¬†considerats contractualment com una empresa i no com a treballadors)? i tamb√© si hi hauria d’haver un manual de bones pr√†ctiques per a tots aquells festivals de m√ļsica p√ļblics (i¬†tamb√© per a tots aquells de car√†cter privat que reben algun tipus de¬†subvenci√≥¬†p√ļblica) com, per exemple, que hi hagi una vigil√†ncia de paritat de g√®nere en les seves¬†programacions.

Aquesta presentaci√≥ va desencadenar una reflexi√≥ conjunta sobre les pol√≠tiques municipals a l’entorn de la m√ļsica al nostre pa√≠s amb¬†Carmen Zapata, gerent d’ASACC;¬†Jordi Gratac√≥s, president de l‚ÄôAssociaci√≥ de Representants i M√†nagers;¬†Guillem Arnedo, president de l’AMJM;¬†Josep Reig, president de¬†MUSICAT;¬†Montserrat Chac√≥n, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell;¬†Narc√≠s Casassa, director de l’√†rea de Cultura de l’Ajuntament de Girona;¬†i¬†Josep Par√©s, president de la¬†Federaci√≥ de Societats Musicals.¬†

Tots van estar d’acord, en major o menor mesura,¬†que la celebraci√≥ de concerts gratu√Įts, una her√®ncia dels anys 80, ha afectat a la ind√ļstria del pa√≠s. Majorit√†riament els ajuntaments assenyalaven¬†que la gratu√Įtat √©s positiva si t√© una finalitat i uns objectius, com donar visibilitat a m√ļsics que d’altra manera no tindrien espais d’exhibici√≥. En aquesta l√≠nia Guillem Arnedo assenyalava que ‘a¬†nosaltres, al festival l’Hora del Jazz ens ha donat visibilitat i l’oportunitat a molts m√ļsics desconeguts d’actuar davant d’una pla√ßa plena de gent.’ En canvi, Carmen Zapata i Jordi Gratac√≥s assenyalaven, respectivament, que “la gratu√Įtat afecta de manera diferent… per una sala √©s una compet√®ncia deslleial i perversa, perqu√® acaba perjudicant als mateixos m√ļsics’ i Gratac√≥s, coincidia “que la gratu√Įtat √©s molt perversa perqu√® no eduques al p√ļblic,¬†que no d√≥na¬†valor al que estan consumint”.¬†Tot i aix√≠, tots van estar d‚Äôacord que √©s un problema molt dif√≠cil de¬†canviar i que¬†el que falta, sobretot, √©s molta¬†educaci√≥¬†musical per¬†aprendre a escoltar m√ļsica, que sense¬†p√ļblic¬†format i¬†cr√≠tic¬†no hi ha ind√ļstria possible.

El¬†F√≤rum¬†va cloure¬†amb un concert dirigit per¬†Xavi Lloses¬†i presentat per¬†Jordi Turt√≥s¬†que va exposar la filosofia amb la qual vol treballar l‚ÄôAcad√®mia,¬†posant¬†en valor la m√ļsica del pa√≠s i¬†el seu patrimoni.

Aquest concert va retre¬†homenatge als m√ļsics fundadors de l’Acad√®mia, alguns¬†d’ells tamb√© van formar part del moviment musical laiet√†:¬†Max Sunyer, Eduard Iniesta, Carles Vidal, Manel Camp, Santi Arisa, Pep Picas, Dom√®nec Gonz√°lez de la Rubia, Miquel √Ängel Pascual, Laura Sim√≥, Toti Soler, Joan Vinyals, Joan Albert Amarg√≥s, Francesc Borrull.¬†En un moment molt emotiu, tots ells, exceptuant¬†Toti Soler i Laura Sim√≥ (que no van poder assistir) van pujar a l‚Äôescenari per rebre el guard√≥ de¬†Membres d’Honor de l’Acad√®mia.

Les obres seleccionades¬†van ser un tastet de tot el moviment musical que va suposar l‘Ona Laietana.¬†Amb el mateix¬†Xavi Lloses¬†sobre l’escenari i acompanyat per¬†David Soler, Oriol Roca¬†i¬†Miquel Sospedra¬†van anar sonant:¬†Bon dia Lluna!¬†(La i Batiste)¬†per¬†Ernest Crusats¬†(La Iaia),¬†Odio en las cabernas¬†(Tropopausa)¬†pel trompetista¬†Raynald Colom,¬†Vindr√† la llum¬†(Toti Soler)¬†per¬†Xarim Arest√©,¬†Dansa de quitxalla¬†(La Dharma)¬†per¬†Arts Nova Quintet,¬†Earth’s Daughter¬†(M√†quina)¬†per¬†N√ļria Graham,¬†Preludi i record¬†(Iceberg)¬†per¬†Nico Roig,¬†Noia de porcellana¬†(Pau Riba)¬†pel tenor¬†David Hern√†dez,¬†To de re¬†(Mirasol)¬†per¬†Jordi Molinai¬†finalment, i acompanyada per tota la resta d’artistes sobre l‚Äôescenari,¬†Pasqua Florida¬†(Sisa)¬†per¬†Bikimel.

Notícies Relacionades

ACADEMIA NOTI WEB

El primer F√≤rum de l'Acad√®mia Catalana de la M√ļsica

El F√≤rum ser√° la primera actividad de car√°cter p√ļblico que organiza la Academia y tendr√° lugar el jueves 23 de…

WEB_NO ESBORRAR

PRIMER F√íRUM DE L'ACAD√ąMIA CATALANA DE LA M√öSICA

El F√≤rum √©s la primera activitat p√ļblica que organitza l‚ÄôAcad√®mia i neix amb la voluntat de celebrar-se de manera anual.

tank noti web

El millor de la cultura negra, a Barcelona

Del 19 al 31 d'octubre t√© lloc el Say it Loud 2017, el festival de m√ļsica i cultura negra de…